Creat el 1998 pel Consell Departamental, el Centre de conservació i de restauració del patrimoni (CCRP 66) té la missió de garantir el coneixement, la protecció i la valoració dels béns culturals del departament i del patrimoni català.
Un patrimoni religiós excepcional
El departament dels Pirineus Orientals guarda milers d’obres d’art conservades in situ en més de 500 edificis religiosos. Entre aquestes, hi podem trobar retaules, pintures, escultures, orfebreries, roba litúrgica i objectes de devoció popular, la majoria en un estat de conservació preocupant.
És urgent inventariar aquest patrimoni, avaluar-ne l’estat i efectuar-hi els tractaments de conservació que permetin garantir-ne la perennitat, fer-lo reviure i transmetre’l a les generacions futures.
Consells
Consells a la mida
L’equip del Centre de conservació i de restauració del patrimoni pot anar al vostre municipi per tal d’establir un informe de l’estat sanitari de la sagristia.
Aquesta visita els permetrà proposar-vos consells simples i adaptats per tal de garantir una millor conservació dels béns mobles.
Conservació de les antiguitats i objectes d’art
El conservador de les antiguitats i objectes d’arts (CAOA) té la missió de protegir el patrimoni mobiliari públic o privat distribuït pel territori departamental. Exerceix les seves competències per a l’Estat i el Departament alhora.
El CAOA compleix quatre missions essencials:
- Comprovar regularment els objectes d’art catalogats o inscrits com a Monuments Històrics.
- Inventariar els objectes susceptibles de rebre una protecció jurídica (catalogació o inscripció).
- Elaborar un programa anual d’obres de restauració.
- En cas de robatori, instruir un dossier a l’atenció del Centre Tècnic de la Gendarmeria Nacional i de l’Oficina Central de lluita contra el tràfic dels Béns Culturals.
Mesures de protecció dels béns mobles
Qui pot sol·licitar la protecció d’un bé moble?
La sol·licitud de protecció pot ser efectuada pel propietari, l’usufructuari, un tercer interessat (associació, col·lectivitat territorial…), el prefecte de departament o de regió, o l’administració central o regional del ministeri encarregat de la cultura.
A qui s’ha de sol·licitar?
La sol·licitud de protecció s’ha de remetre al conservador de les antiguitats i els objectes d’art del departament en qüestió, que enllesteix el dossier de protecció per enviar-lo a la comissió departamental del béns mobles.
Decisió d’inscripció
La comissió departamental dels béns mobles examina el dossier i delibera sobre la protecció del bé. Un cop la comissió ha expressat la seva opinió, el prefecte del departament pot ordenar-ne la inscripció en l’inventari suplementari dels monuments històrics.
Decisió de catalogació
Si la comissió departamental estima que cal catalogar l’objecte, el dossier es transmet al ministre encarregat de la cultura perquè la comissió superior dels monuments històrics l’examini. Un cop la comissió ha expressat la seva opinió, el ministre decideix sobre els béns proposats i pot ordenar-ne la corresponent catalogació. És indispensable que els propietaris hi estiguin d’acord. Si el propietari privat s’oposa a la catalogació, es pot iniciar un procediment de catalogació d’ofici per decret en Consell d’Estat.
Efectes de la protecció
L’objecte catalogat no es pot destruir. No es pot modificar, reparar o restaurar sense l’acord previ del ministeri de cultura (DRAC). Les obres autoritzades es duen a terme sota la vigilància de la seva administració. La venda, cessió o transferència dels béns que pertanyen a un propietari privat han de ser obligatòriament comunicades al ministeri de cultura sota pena de nul·litat absoluta de la venda. Els objectes catalogats no es poden exportar definitivament en cap cas. Tanmateix, es poden autoritzar sortides temporals per a exposicions, anàlisis… (cal sol·licitar el certificat al ministeri de cultura).